Canvis als comerços i serveis

I falten d’altres botigues
que necessites i que no
les trobes aquí, al barri
(E.A, dona 59 anys)

I falten d’altres botigues que necessites i que no les trobes aquí, al barri
(E.A, dona 59 anys)

Obre un tipus de comerç que ha anul·lat tot el que és el comerç local. Aquesta espècie de fagotització d’un model comercial és abrassiu. Abans, hi havia comerços més emblemàtics, un model de proximitat

M.N, dona 43 anys

(M.N, dona 43 anys)

Ara inverteixo més temps per comprar. Vaig comprant… doncs cada dia una mica. Has d’anar-te’n més a pakistanesos per comprar fruita i verdura… I també són més cars
(A.G, dona 72 anys)

Jo el que veia era un munt de baixos tancats i dic: aquí hi devia estar la carnisseria, aquí la peixateria… I, és clar, ja no hi són. Era una vida. Sortir al teu barri i sentir que teníem la botiga de llegum, el bacallà, coses així, no?
(R.P, home 64 anys)

És aquesta sensació de comerç d’aeroport
(M.N, dona 43 anys)

Referint-me a les botigues de souvenirs, que no tenen estil ni tenen res… On està el negoci
d’aquesta gent si al costat hi tenen una altra botiga on es ven el mateix?
(M.C, dona 64 anys)

La qualitat dels aliments, tots prefabricats. No hi ha aliments frescos
(J.C, home 66 anys)

E.G, dona 80 anys

A la Boqueria, allò que em molesta molt són les botigues de “suquets”. Jo…allà on estava el peix, la verduleria, la cansaladeria…que hi hagin posat això, em disgusta. Que hi hagi una parada, dius vale, però és que n’hi ha una darrera d’una altra, eh!… Ara la Boqueria està feta pel turisme
(E. G, dona 80 anys)

E.G, dona 80 anys

Perds la capacitat d’alimentar-te com tu vols perquè hi ha comerços fora de l’abast de moltes butxaques
(M.N, dona 43 anys)

La botiga de joguines tanca també perquè no hi ha infants al barri. I és que amb la proliferació d’aquest tipus de negocis, les famílies se’n van. Que ja no és un barri per a infants i en un barri sense infants, doncs no hi pot haver salut! I al costat de la botiga de joguines que tanca, obre una botiga de joguines sexuals amb un aparador totalment transparent
(B.B, dona 58 anys)

R.B, dona 71 anys

Les polítiques comercials incideixen als hàbits de consum. Si un infant passa per l’aparador d’una botiga i què hi veu? Patates fregides, llaminadures, alcohol i sexe… doncs sí, són impulsos, que jo crec que t’afecten
(B.B, dona 58 anys)

Per a les persones participants en el projecte, un dels impactes de la turistificació és quan els comerços de tota la vida comencen a desaparèixer i se n’obren de nous destinats al turisme  al seu consum, totalment desconnectats amb les necessitats del veïnat. Això dificulta veïns i
veïnes de poder accedir a productes de primera necessitat, com abans, a més a més d’un encariment dels preus.

El primer d’aquests impactes identificats és la pèrdua del mercat d’alimentació per a les veïns/es, com és el cas del mercat de la Boqueria. Ara, el producte que s’hi ven s’erigeix com un souvenir més per a turistes, essent percebut amb ràbia i desaprovació pel veïnat.

Això ha provocat canvis en els hàbits alimentaris (menys accés a productes frescos i de qualitat) a més d’un encariment dels productes de primera necessitat. Una altra implicació important que comporten aquests canvis en el veïnat és haver de fer més desplaçaments i, en conseqüència, perdre més temps per realitzar les compres diàries ja que no troben tots els productes al mateix comerç. Els comerços d’alimentació tradicionals desapareixen i proliferen d’altres tipus de botigues, com les de 24 hores, on el producte és més car.

<!--nextpage-->

Especulació i Expulsió

És viure en dol, una fractura a la teva vida (…) Si a mi em fan fora, em maten… Aquí, està la meva vida, els meus records, tot el que és meu
(A.G, 72 anys)

És viure en dol, una fractura a la teva vida (…) Si a mi em fan fora, em maten… Aquí, està la meva vida, els meus records, tot el que és meu

M.N, dona 43 anys

(A.G, 72 anys)

La nostra casa necessita una reforma però no podem fer res perquè no sabem si te n’has d’anar en un any. Llavors, estàs vivint en la precarietat. No només del teu projecte de vida, també del teu entorn diari. És una sensació d’inestabilitat i de precarietat absoluta…
(M.N, dona 43 anys)

Tens l’escola, el teu entorn, les teves relacions, la teva vida…i de cop i volta dius: ui, ui, ui!. És la sensació de que et treuen el terra de sota dels peus. Sobretot, la manca de seguretat absoluta que tens
(M.N, dona 43 anys)

Has patit molt mobbing… amb una pressió tan brutal que pots acabar emmalaltint. Ho somatitzes, és clar!
(B.B, dona 58 anys)

És un dol. Has de fer un dol. És una cosa emocional que et trenca per dintre… O sigui que a tu, que al teu barri, per davant teu hagi passat l’onada de l’especulació…
L’especulació. És això
(M.C, dona 64 anys)

La gent està vivint amb una angoixa perquè depenent del contracte que tinguis, estàs patint. I cada tres anys, ara no et dóna per fer plans. Cada tres anys no pots estar desplaçant-te
(R.P, home 64 anys)

Tu saps el que és trobar-se a la bústia.. “Si vostè vol vendre el seu pis, truqui’ns”. Fins i tot, li he dit a dues immobiliàries que no vinguin… Vull dir, visc en un lloc des de principis de 1.949.
No me’n vaig perquè m’agrada el barri. M’agrada Barcelona. Però ara no hi ha qui resisteixi aquesta allau
(M.M, home 72 anys)

La inseguretat, per exemple. Si jo em trobo el veí del costat, dels pocs veïns que quedem, i
em diu “doncs em sembla que em quedarà poc temps perquè em volen fer fora” Això m’ho
explica, eh?
(M.M, home 72 anys)

Als llogaters que tenen certs drets a l’edifici, perquè provenen d’altres contractes, els anomenen “bitxos” d’entre les immobiliàries. Diuen “Pis amb venda amb una persona de 70 anys”. Quant de temps hauré d’esperar?…Fins que es mori?
(B.B, dona 58 anys)

Es tracta de la categoria relacionada amb l’habitatge, que deixa de ser un dret per convertir-se en un negoci més, segons les persones participants. La turistificació comporta l’augment de preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, i el seu destí a usos turístics. Això provoca l’expulsió dels veïns i veïnes del barri en no poder afrontar els seus costos. Es materialitza en aspectes com el mobbing immobiliari al veïnat de renda antiga per fer-los fora del seu habitatge, l’augment de preus dels lloguers no assumibles per veïns/es, la proliferació de pisos turístics i els desnonaments.

Es descriu inseguretat residencial molt vinculada amb la salut mental, tot provocant problemes com estrès, ansietat i depressió. Inclòs pels propietaris i propietàries d’habitatge, el fet de conviure amb una població canviant als seus edificis els provoca molèsties: desperfectes a les finques, prémer timbres equivocats, portes d’ascensor obertes, brutícia…, a més a més de desconfiança i por.

<!--nextpage-->

Lluita veïnal

Es desfà el teixit veïnal i se’n creen de nous. D’això se’n diu gentrificar
(T. P, dona 67 anys)

Es desfà el teixit veïnal i se’n creen de nous. D’això se’n diu gentrificar
(T. P, dona 67 anys)

És una manera de conèixer als teus veïns

T.P, dona 67 anys

(T.P dona 67 anys)

Et sents una mica recolzat per la resta. I que no ets un “bicho raro” sinó que la teva situació és la mateixa que la d’una persona que viu tres carrers més enllà. O potser és la mateixa que la del veí que viu a la teva escala
(R.P, home 64 anys)

Disposar d’una xarxa, d’un suport…Això ha de ser bo per a les persones. Et dóna una mica
d’esperança
(B.B, dona 58 anys)

Crec que per a la nostra salut mental és bo creure en la lluita col·lectiva, voler modifica el que no agrada en benefici de la comunitat. De vegades, no obtenim el resultat que desitgem però te’n vas a dormir tranquil·la, pensant que has fet el que has pogut
(T.P, dona 67 anys)

Els carrers seran sempre nostres
(J.C, home 66 anys)

T.P, dona 67 anys

Volem recuperar l’espai públic. Hem d’ocupar els espais. Tenim dues alternatives: o marxem o ens apropiem del barri
(B.B, dona 58 anys)

Ens fa sentir bé. Estem ocupant un espai que creiem que és nostre
(T.P, dona 67 anys)

Ja n’hi ha un grup de suport “Resistim al Gòtic”. I d’altres com “Ciutat Vella no està en venda”
(B.B, dona 58 anys)

Tenim un veïnat lluitador i intel·ligent. I l’esperança per sempre:”Hope for ever!”
(M.N, dona 43 anys)

Es tracta de la categoria positiva identificada per les persones participants en el projecte.
La lluita veïnal es descriu com un factor protector, una medicina per a les veïnes i veïns del Gòtic. La lluita i l’activisme es perceben com una ajuda per a la salut mental de la població resident. El fet de trobar-se amb iguals, que reivindiquen els mateixos interessos i no sentir-se sol/a, ajuda, fa sentir-se bé i fa crear, de nou, xarxa veïnal. A la vegada, és el recurs amb el qual les persones participants en el projecte assenyalen poder incidir en la seva realitat social.
És la motivació i l’esperança. Allò que les pròpies persones participants identifiquen com a “Resistim al Gòtic”.

<!--nextpage-->

Recomanacions

Recomanacions per abordar els efectes de la turistificació del barri Gòtic sobre la salut de les seves veïnes i veïns

A continuació, s’enumera un llistat de recomanacions per abordar els efectes del fenomen de la turistificació del barri Gòtic sobre la salut de les seves veïnes i veïns.
Aquest llistat ha estat elaborat pels dos grups participants al projecte: l’Associació de Veïns/es del Gòtic- La Negreta i el Casal de Gent Gran del Pati Llimona. La sessió on es van recollir les recomanacions va tenir lloc el 26 de setembre de 2018 al Centre Cívic Pati Llimona. Aquestes es van classificar per a cadascuna de las categories identificades com a resultats del projecte i algunes d’elles, poden ser transversals a més d’una categoria.

El deteriorament de la xarxa social

  1. Mantenir les i els professionals de salut i serveis socials al barri
  2. Potenciar la xarxa de salut al barri
  3. Donar a conèixer els recursos i els equipaments del barri
  4. Fomentar més treball comunitari
  5. Recuperar equipaments del barri per al barri, com per exemple el Borsí
  6. Promoure el comerç de barri i de proximitat

La pèrdua d’identitat

7. Organitzar el mercat alimentari tradicional a les places del barri
8. Impulsar un carnet de veïna/veí del barri, amb descomptes a tots els establiments
9. Aproximar el mercat alimentari (Boqueria) a la vida quotidiana dels veïns/es: flexibilitzar horaris, fer comandes a domicili, proporcionar sempre producte fresc de mercat, etc..)
10. Fomentar l’ocupació de qualitat al sector a fi d’evitar la pèrdua de llocs de treball. Ex: paradistes que han tancat a la Boqueria
11. Potenciar la cultura local (costums; serveis i comerços del barri…) davant
de franquícies i modes estrangeres
12. Normativitzar la retolació de les botigues en els idiomes oficials del país

Canvis en els entorns

13. Aplicar l’ordenança de terrasses perquè les puguin gaudir els veïns/es
14. Establir normes reguladores per a tot tipus de trànsit rodat: turismes, bicicletes, segways, patinets, etc.)
15. Reforçar i potenciar el camí escolar al barri
16. Regular la presència d’alguns aparadors a pocs metres de distància de centres escolars. Ex: sex-shops del barri al camí escolar
17. Regular i establir normes per abordar el sensellarisme al barri
18. Construir més espais verds al barri: més parcs amb natura i espais de jocs per a tothom
19. Posar normativa per als establiments de restauració i oci a fi de limitar els consums al carrer

Contaminació

20. Aplicar les ordenances de civisme i fer les normes més facilitadores per a les veïnes i veïns del barri
21. Cobrar més impostos per atracament de creuers al port
22. Limitar els transports de gran tonatge pels carrers del Gòtic
23. Reduir la presència de cotxes als carrers del barri
24. Posar més papereres al barri

Canvis en els comerços i els serveis

25. Controlar les concessions de mercats
26. Recuperar els mercats alimentaris propers al barri per al veïnat, com la Boqueria o Santa Caterina
27. Implementar la venda de producte fresc a les places del barri amb presència dels propis pagesos i pageses, com per exemple a la plaça de la Gardunya
28. Regular l’apertura de nous establiments comercials al barri
29. Potenciar la creació de més cooperatives de consum responsable i de proximitat
30. Fomentar oficis tradicionals (tapisser, vidrier, sabater…) al barri
31. Limitar els permisos a l’establiment de botigues de souvenirs
32. Regular els lloguers dels comerços de primera necessitat i de proximitat