Història del Pati Llimona: de Barcino a l’actualitat

La porta de mar i les termes portuàries: els nous elements patrimonials per entendre Barcino

En la rehabilitació de la finca número 7 i 9 del carrer Regomir s’ha alliberat un important tram de muralla romana que incorpora una de les torres circulars que flanquejaven la porta d’entrada a la ciutat per la banda de mar. En la presentació d’aquest nou espai patrimonial s’aborda sobre tot la muralla i la porta decumana oriental o porta de mar, la importància del comerç en època romana i la configuració de Barcino pel costat de mar. La presència de les termes portuàries suburbanes i d’espais de magatzems referma el paper comercial de la colònia, on el port era un element clau de l’economia.image002Barcino es va bastir en un indret estratègic, molt a prop del mar; aleshores, tan sols uns 150 metres separaven de l’aigua la muralla que envoltava la ciutat. Va tenir un port molt actiu des de la seva fundació, com indica l’exportació a gran escala del vi laietà el segle I d.C. A més, les troballes arqueològiques mostren que hi havia moviment de mercaderies procedents de tota la Mediterrània. Els estudis han permès identificar una gran quantitat i varietat d’àmfores, amb una circulació important els segles II i III, que puja exponencialment el segle IV, i que assoleix el moment de màxima esplendor els segles VI-VII. El segle IV, quan moltes ciutats romanes i les seves elits urbanes estan en plena decadència, Barcino és una ciutat emergent. Però no serà fins al període visigot que la ciutat tardoantiga consolidarà les seves funcions i tindrà un paper important com a seu episcopal i sede regia.

El nou espai patrimonial inclou tres àmfores trobades a la ciutat i dos elements arquitectònics del pòrtic d’entrada a la ciutat romana que van ser recuperats durant els enderrocs del segle XIX i conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Un dibuix de B. Hernández Sanahuja mostra l’enderroc, l’any 1862, d’una torre circular i unes estructures porticades amb els elements ara incorporats a l’espai de Regomir.

El visitant també tindrà l’ocasió de conèixer com es va transformar la muralla a l’època medieval i com de mica en mica les cases de les famílies nobles acaben incorporant les torres defensives de la muralla romana als espais privats de residència. És el cas del Palau Marc, que es conserva i forma part de l’edifici del Pati Llimona. El segle XI, les portes de la ciutat es van convertir en veritables castells urbans, residències fortificades controlades pels vescomtes i el bisbe. El Castrum Regumirum (Castell de Regomir) es trobava sota dependència episcopal. Amb el pas del temps i amb el creixement urbà, la muralla romana desapareix de la imatge de la ciutat fins que se’n perd la memòria, tot i que es conserva amagada per les construccions posteriors, que la van utilitzar com a paret mitgera. La voluntat de monumentalitat del nucli històric al llarg dels segles XX i XXI, amb l’enderroc i la remodelació d’edificis per deixar visible la muralla romana es manifesta ara en aquest nou entorn patrimonial, que ajudar a completar el discurs expositiu sobre la ciutat antiga del subsòl arqueològic de plaça del Rei del MUHBA. El Temple d’August, amb un discurs que gira al voltant de l’urbanisme i el poder polític i religiós; la Via Sepulcral de la plaça Vila de Madrid, que ofereix una visió del territori i del món funerari, i la domus romana del carrer de Sant Honorat, on es pot mostra l’arquitectura domèstica, acaben de conformar el panorama sobre la Barcino romana.

 

Barcino, una ciutat costanera

(Imatge: Planta de la ciutat romana als segles III-IV d. de C. Hipòtesi de Julia Beltrán de Heredia i dibuix d'Emili Revilla. © MUHBA)
(Imatge: Planta de la ciutat romana als segles III-IV d. de C. Hipòtesi de Julia Beltrán de Heredia i dibuix d’Emili Revilla. © MUHBA)

Barcino va ser fundada per l’emperador August al voltant de l’any 10 a. de C. Era una ciutat petita, d’unes deu hectàrees tancades per una muralla. La seva planta era irregular i formava un rectangle amb els angles retallats per adaptar-se a la topografia del terreny. A l’encreuament dels dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus, hi havia el fòrum o plaça pública, on s’aixecaven els principals edificis administratius i religiosos. Al segle I d. de C., la ciutat quedava molt més a prop del mar que ara, tan sols uns cent cinquanta metres separaven la muralla de la costa. Fora de la ciutat, al suburbium, s’ubicaven espais de producció, com tallers de ceràmica i metal·lúrgia, i també estructures d’hàbitat, com ara les villae i les domus suburbanes. A banda i banda de la porta pel costat de mar hi havia dos conjunts termals destinats, segurament, a homes i a dones respectivament.

 

Les termes portuàries suburbanes

image006
Vista hipotètica de Barcino a inicis del segle II d. de C., amb la situació de línia de costa, la Porta de Mar i els dos conjunts termals suburbans. Dibuix de Francesc Riart. ©MUHBA

Fora de la ciutat, a cada costat de la porta d’entrada a la colònia per la banda de mar, es van construir entre mitjan segle I i principis del segle II d. de C. dos conjunts termals portuaris de caràcter públic. Aquests dos nuclis termals devien ser per a homes i per a dones, tal com es troba a altres llocs de l’imperi, on, quan no es disposava d’edificis termals dobles, hi havia horaris separats. També existien termes on el bany es feia conjuntament. En trobar-se properes al mar, és possible que alguna de les piscines d’aquestes termes fos d’aigua salada. Les termes on ens trobem van ser abandonades al segle IV, quan es va construir el segon recinte emmurallat.

Al costat de les termes hi havia altres construccions que segurament corresponien a un horreum, un magatzem soterrani de grans dimensions vinculat al port. El gran pòrtic que donava pas a aquest important complex situat extramurs servia també per monumentalitzar l’entrada a Barcino per la Porta de Mar, que era la més important de les quatre que tenia la ciutat.

 

El recorregut termal

image008
(Planta de les termes suburbanes portuàries vers la segona meitat del segle I i principis del segle II d. de C., amb indicació dels diferents àmbits coneguts. Hipòtesi de Carme Miró i dibuix de Miquel Gea. © MUHBA)

El funcionament de les termes romanes es basava en un recorregut que consistia en una successió d’espais a diferents característiques i temperatures. A més també podia haver-hi sales de massatges i gimnasos. Del conjunt termal en el qual ens trobem només es conserven la piscina de la sala freda i les restes d’alguna estància, però en el seu origen tenia més de 1500 m2. Les seves dimensions mostren la importància que tenien el tràfic portuari i les activitats mercantils.

Acus crinalis, adulles d'os
Acus crinalis, agulles d ’os de la segona meitat del segle III d. de C, que servien per subjectar els complicats pentinats femenins. Van ser trobades a la piscina de les termes, per la qual cosa es pensa que aquest conjunt termal era el destinat a les dones. (Fotografia de Pep Parer. ©MUHBA)

Els usuaris de les termes suburbanes eren, majoritàriament, mariners, viatjants i comerciants, que les utilitzaven també com a lloc de trobada i d’intercanvi comercial. A la zona del port es trobaven normalment els prostíbuls.

 

La muralla de Barcino: defensa i prestigi

Al segle IV d. de C. es va construir a Barcino una nova muralla amb 76 torres que es va adossar per l’exterior a la muralla que ja hi havia, de manera que es va reforçar el recinte defensiu d’una forma molt notable. Aquesta tasca va requerir una forta inversió econòmica i denota el bon moment que es vivia llavors a la ciutat.

Dibuix de la muralla tardoromana de Barcino. Dibuix de Marià Ribas de 1943
Dibuix de la muralla tardoromana de Barcino. Dibuix de Marià Ribas de 1943

La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòlica i de prestigi per a la població i el seus habitants. Era la imatge de la ciutat mateixa, al temps que definia l’espai urbà on vivien els seus habitants i on se situaven els principals edificis administratius.

 

La Porta de Mar

Restitució de la porta decumana oriental o Porta de Mar de la muralla al segle I d. de C
1. Restitució de la porta decumana oriental o Porta de Mar de la muralla al segle I d. de C. Dibuix de Francesc Riart 2. Restitució de la porta decumana oriental o Porta de Mar de la muralla al segle IV d. de C. Dibuix de Francesc Riart

La ciutat tenia quatre portes, que disposaven d’un pas central per a l’entrada del trànsit rodat, els cavalls i les mercaderies, i dos passos laterals per als vianants.

La porta decumana oriental o Porta de Mar era la porta per on entraven els mercaders i les mercaderies que arribaven de tota la Mediterrània. Estava flanquejada per torres circulars que reforçaven les seves defenses i la monumentalitzaven. Se’n conserva únicament una de les portes laterals de vianants.

La construcció del castellum marítim al segle IV va modificar l’estructura inicial de la porta, i un dels passos laterals de vianants va quedar totalment anul·lat.

 

La ciutat romana i el comerç marítim

El comerç i la Porta de Mar: un impost per entrar a la ciutat

Pas lateral per a vianants de la Porta de Mar
Pas lateral per a vianants de la Porta de Mar, conservat a l’interior de Pati d’en Llimona. Fotografia de Pep Parer. © MUHBA

Els portoria eren els impostos que es pagaven sobre el transport terrestre o marítim de mercaderies i persones en passar per determinats ports o fronteres. Al costat de la Porta de Mar, on hi havia un cos de guàrdia, es van trobar més de cent monedes segurament perdudes durant els pagaments d’aquest tribut que es feien abans d’entrar a la ciutat. S’han identificat, entre d’altres, monedes de les seques de Roma, Arelate (Arles) i Lugdunum (Lió), Siscia (Sisak, Croàcia), Nicomedia i Cyzicus (Izmit i Kapu Dagh, Turquia) i Treverorum (Trèveris, Alemanya).

Monedes trobades a la Porta de Mar
Monedes trobades a la Porta de Mar que van circular als segles IV i V d. de C. Fotografia de Pep Parer.© MUHBA13

La ubicació a la façana marítima de les termes i dels espais de magatzems reafirmen el paper comercial de la ciutat, on el port era un element clau de l’economia de la colònia.

 

Vista aèria de Barcino al segle IV d. de C., amb la nova muralla, la Porta de Mar i el castellum
Vista aèria de Barcino al segle IV d. de C., amb la nova muralla, la Porta de Mar i el castellum. A l’interior del castellum encara estava en funcionament un conjunt termal. Dibuix de Francesc Riart. © MUHBA

 

El castellum marítim

El castellum marítim corresponia a una defensa avançada que sobrepassava la línia de muralla, en direcció a la façana costanera. La seva funció devia estar vinculada al port i al comerç marítim, en un punt estratègic i de control de l’entrada de mercaders i mercaderies a la ciutat. Es pensa que a l’interior del castellum hi havia algun edifici de caràcter oficial.

La construcció del castellum marítim i de la nova muralla al segle IV d. de C. va afectar les termes portuàries suburbanes. Una part del conjunt termal va continuar en funcionament, però sensiblement modificat.

 

 

La muralla i la porta de mar a l’Edat Mitjana

creixement de la ciutat fora muralles als segles XII-XIII.
Planta que mostra el creixement de la ciutat fora muralles als segles XII-XIII. ©MUHBA

La Porta Regumiro

A partir del segle X comença a transformar-se la muralla que des de l’època romana havia

protegit i definit el nucli urbà. Es construeixen residències particulars, sobretot de famílies nobles, que s’adossen directament a la muralla i que incorporen les torres defensives. L’any 975, la Porta de Mar és esmentada en la documentació com a Porta Regumiro.

Al segle XI, les portes de la ciutat es van convertir en veritables castells urbans, que controlaven els vescomtes i el bisbe. El Castrum Regumirum –Castell de Regomir– es trobava sota dependència episcopal. L’expansió urbana, junt amb la pèrdua de la seva funció defensiva, van propiciar el progressiu recobriment de la vella muralla amb cases per dins i per fora. El creixement es va accelerar a finals del segle II, i cent anys després es va construir una nova muralla per encerclar la ciutat.

[td_smart_list_end]

La casa dels Marc, restaurada, amb la muralla romana a sota.
La casa dels Marc, restaurada, amb la muralla romana a sota.

La casa dels Marc

Al segle XIII, la família Marc, vinculada a la cúria reial, tenia la seva residència al costat del Castell de Regomir.

La casa noble disposava de tres plantes, i en algunes cambres encara es conserva l’escut de la família.

L’any 1387, Galceran Marc va vendre el casal a Ponç de Gualba, prohom de la ciutat que s’havia enriquit amb el comerç marítim i les activitats bancàries. A la mort de Ponç de Gualba, la propietat es va dividir entre el seu fill Ferrer de Gualba i el seu nét Nicolau.

Mènsules del casal medieval decorades amb els escuts de les dues famílies propietàries, els Marc i els Gualba
Mènsules del casal medieval decorades amb els escuts de les dues famílies propietàries, els Marc i els Gualba
Mènsules del casal medieval decorades amb els escuts de les dues famílies propietàries, els Marc i els Gualba
Mènsules del casal medieval decorades amb els escuts de les dues famílies propietàries, els Marc i els Gualba

La família Gualba va ser la propietària del casal fins al segle XVIII, moment en el qual, per llegat testamentari, va passar a la comunitat de preveres dels Sants Just i Pastor. El 1779 l’edifici va ser adquirit per Tomàs Llimona, mercader d’indianes, de qui procedeix el nom actual de l’emplaçament.

 

 

[td_smart_list_end]

De l’enderroc a la recuperació de la muralla

Les transformacions de la ciutat moderna

Decumanus maximus
Dibuix de Lluís Rigalt de l’any 1861 del carrer del Regomir, que manté el traçat romà del decumanus maximus. Encara s’hi pot veure clarament la torre rodona romana.

La intensificació de l’ús de l’espai urbà en una ciutat que des del segle XVIII s’industrialitzava, mentre encara l’encerclaven les seves darreres fortificacions, va comportar modificacions notables en l’àrea que ens ocupa. Una part de la porta romana de Regumiro i de les estructures annexes del castellum van desaparèixer al segle XIX, en bastir-s’hi noves edificacions.

 l’inici de l'enderroc, l'any 1862, d’una torre circular del segle IV que pertanyia al castellum
Dibuix de Buenaventura Hernández Sanahuja que mostra l’inici de l’enderroc, l’any 1862, d’una torre circular del segle IV que pertanyia al castellum. Al fons es pot veure la part superior de dos arcs del pòrtic del segle I d. de C.
 [td_smart_list_end]

La monumentalització del nucli antic

La voluntat monumentalitzadora del nucli històric durant el segle XX ha comportat canvis de signe totalment diferent, amb l’enderroc d’edificis, sobretot dels segles XVIII i XIX, per deixar visible la muralla romana oculta entre les construccions que s’hi havien adossat al llarg de la història.
Cal esmentar també la pervivència, al costat de la porta Regumiro, d’una petita capella dedicada a Sant Cristòfol, que va ser ubicada a l’interior de la torre romana l’any 1503 i que fou refeta el 1568. Va ser completament reformada seguint les pautes del neogòtic l’any 1899.