Un projecte de Meritxell Perpinyà Masip.
Del 14 de desembre al 15 de gener de 2023
“Fa un temps vaig començar a experimentar els efectes de la pèrdua d’estrògens. Va ser en una nit d’insomni que vaig decidir documentar durant nou mesos, les alteracions que anava sentint. Tancava els quaranta-nou anys i entrava a la cinquantena.
Aquest treball és viatge introspectiu sobre un procés de canvi i l’acceptació del cos madur.
La perimenopausa té una durada d’uns tres o quatre anys. Es diu, sovint, que és una etapa semblant a l’adolescència, en totes dues etapes el cos es prepara i es transforma per a afrontar les futures necessitats.
Els fogots, l’insomni, l’ansietat, la sequedat…, són alguns senyals d’aquest nou cicle, en el qual les hormones ens traslladen de l’etapa fèrtil a l’etapa madura.
La maduresa és l’última etapa de la nostra vida, pot ser la més llarga i ens prepara per a la mort, però sento que també és una etapa sàvia i molt alliberadora. Un moment de cerca, d’intimitat, espiritualitat, creació i d’alguna manera, de reconnexió conscient amb nosaltres mateixes. És una etapa bonica i seductora malgrat les afectacions físiques.
És un període biològic i natural, no una malaltia, per aquesta raó vaig combinar l’autoretrat amb elements orgànics i paisatges que em trobava passejant prop de casa.
Aquestes caminades m’ajuden a calmar alguns dels efectes com l’insomni i em recorden que envellim, amb tempos diferents, igual que la resta d’éssers vius.”
Meritxell Perpinyà Masip
Sala Ruïnes
