Un model del segle XIX que explica la composició pictòrica a la foto fixa
Arran de comprovar que als anys 40 del segle XX s’utilitzaven eines de composició pictòrica a les fotos fixes de pel·lícules espanyoles, es van elaborar dues hipòtesis per explicar-ho: que els foto fixes tenien formació artística tradicional, cosa que era complicada, o que seguien algun model. Vam haver de remuntar-nos als inicis de l’ús de la foto fixa, però també fins a les edicions de literatura del segle XIX per poder trobar el que podia ser aquest model.
La seqüència seria, de manera resumida, la següent. Un dels primers usos de la fotografia per promocionar el cinema, des de principis del segle XX, per part de les productores dels films, són un tipus de dossiers de premsa amb fotografies fixes i un text descrivint el film. Cap a mitjans dels anys deu del segle XX, i de manera global, aquests dos tipus d’obres s’uneixen per crear la novel·la cinematogràfica. Aquesta transició podria explicar com estan organitzades, i presentades, les fotografies a les novel·les cinematogràfiques i perquè hi ha foto fixes que utilitzen eines de la pintura per compondre. En aquesta Fototertúlia mostrarem quin creiem que és el model que fan servir.
Activitat gratuïta, no cal inscripció prèvia
A càrrec de FOTOCONNEXIÓ