Un projecte de Luay Albasha.

De l’1 de febrer al 18 de març de 2024

“Maku Mai” és la constant lletania entre els ahwari, els habitants de les maresmes a l’Iraq. El seu significat és: no hi ha aigua.

D’origen sumeri, els ahwari són una comunitat ancestral amb una forma de vida sedentària i primitiva. L’any 1991, després de la segona guerra del Golf, revolucionaris xiïtes van fugir cap als pantans. Saddam Huseim va culpar els ahwari de ser-ne còmplices, per la qual cosa va fer assecar les maresmes i va matar molta de la seva gent. De 500.000 persones de la comunitat ahwari, només en restaren 40.000. Després de la mort del dictador, les rescloses van ser enderrocades, però res no va tornar a ser igual. Turquia i Iran van construir vint-i-dos embassaments, i els rius van esdevenir camins. Sota la canyissa, l’or negre brollava a doll i es van aixecar temples petrolífers, que van provocar la contaminació de l’aire i de la terra. L’Iraq és el cinquè país més afectat del món a causa de l’escalfament global i els ahwari, resilients, accepten el seu tràgic destí.

Lamento Ahwari mostrarà els darrers batecs de la seva identitat. Una postal distorsionada d’allò que van ser. Això no obstant, també és una oda a la resistència dels qui encara hi són, el seu últim testament. Tota una reverberació de la vella lamentació sumèria.

———-

Luay Albasha (1995) va néixer a Castelló, però és d’origen siriopalestí. Fotògraf i director de cinema, el seu principal objectiu és connectar els dos mons als quals pertany: Orient i Occident. És un apassionat no només per les problemàtiques que ens atenyen, sinó també per la nostra identitat i cultura. La seva meta és ser un pont en el qual Occident i Orient es puguin trobar.

L’any 2021 va portar a terme la seva primera producció, anomenada Los hijos de los Muertos, que va ser guardonada amb diversos premis, entre els quals hi ha el premi Mejor Ópera Prima al Certamen Internacional Cortos de Ciudad de Soria (Festival Qualificador de Premis Goya). Els seus treballs han estat exposats a nombrosos països, com ara la República Txeca, França, Algèria, Colòmbia i Letònia. Ha publicat a Imaginaria, Casa Árabe, Ajuntament de Barcelona, El Periódico de Catalunya, el Salto Diario, La Vanguardia, FILMIN i WeShort.

Sala Montserrat Roig.

Projecte guanyador finalista de la Convocatòria VisualKorner 2023.