Madre juicio, madre santuario

Barbara Traver mostra en els seus treballs una imatge íntima i suggerida, fruit de les experiències i el trauma, mostrant una realitat que s’amaga des del nostre jo interior. ,Reflexiva i continguda, amb Mare judici, Mare santuari planteja els vincles que es forgen al costat d’una mare i els dogmes que s’implanten en la dona, sent un factor clau en la dinàmica d’una relació entre mare i filla.

No naixem sent dones, en canvi, durant el procés evolutiu deixem enrere la doctrina de ser dones per aprendre les noves lliçons de la maternitat. Dins de la responsabilitat com a mare, entra l’inculcar el que elles han après com dicotomia entre el bé i el mal, basades en unes experiències vitals pròpies i individuals, condicionant la dona que hauria d’haver estat i la que serà. Això ha generat un desinterès a l’autora per no correspondre amb qui sent que és, sentint un deure enclaustrat davant de la necessitat de la presa de decisió sobre la filla. L’amor, el dolor i els principis desemboquen en una entesa, el fregar la desesperació i el desgast al mateix temps que forja un vincle irrompible, sent una necessitat de sentir l’abrigall matern i una conciliació a nivell personal amb la seva mare per trobar aquesta identitat com a dona.

Amb aquest projecte pretén reflectir les diferents perspectives que desenvolupen una relació de mare i filla des d’un enfocament de gènere partint d’una mira generacional. L’etern retorn, la manera de viure l’enfrontament de la mà de la necessitat, la figura de l’autoritat … Un instint que es pot entrellaçar amb el personal, l’egoisme, l’afecció i el camí enllaçat juntes: una relació de tota la vida mitjançant imatges subtils i de lectures tan diverses com les mirades que provoquen.