El Cicle de Cinema Africà i Dona (CCAD) i l’Associació Africadoolu, col·laboradors habituals del Pati Llimona, han fet una selecció de pel·lícules que són cites ineludibles per als amants del cinema africà, i que es poden veure en línia. El cicle Les Clàssiques del Cinema Africà pretén, d’una banda, apropar títols de pel·lícules clàssiques del cinema africà amb perspectiva de gènere i, de l’altra, incloure obres de les pioneres del cinema a l’Àfrica, com la senegalesa Safi Faye i Sarah Maldoror.
Obrim i tanquem el cicle Les Clàssiques amb dues pel·lícules del casamancès Ousmane Sembène, La Noire de … primer llargmetratge de ficció I una meravellosa cinta sobre la condició d’una dona senegalesa a França amb nostàlgia, malentesos i desil·lusió, i la consegüent revolta d’una dona lliure. L’altra pel·lícula de Sembène és Moolaadé, que també ens parla sobre resistència liderada per una dona per erradicar la mutilació genital femenina i que va tenir el premi de la secció “Uncertain Regard” del Festival de Cannes 2004.
A Les Clàssiques no podíem deixar d’incloure les obres cinematogràfiques que signen les dones africanes i afrodescendents, com la feminista i anticolonialista Sarah Maldoror, primera dona en filmar una pel·lícula a l’Àfrica. Maldoror va convertir en imatges en moviment el que els poetes de la Negritude varen plasmar als seus versos. Una guerrera compromesa socialment i política, que va portar la seva lluita al setè art amb obres com la que presentem en aquest cicle, Sambizanga, el seu primer llargmetratge inspirat en les lletres de l’escriptor angolès José Luandino Vieira.
Any 1966 | Durada 65 min. | País Senegal | Direcció Ousmane Sembène | Subt. castellà
Sinopsi: A Dakar, Diouana és contractada per una parella de blancs burgesos. És encarregada d’ocupar-se dels nens, una responsabilitat prestigiosa per als seus conciutadans. Per petició dels seus caps, accepta acompanyar-los a Antibes, al sud de França, per les vacances. Però a França les coses canvien. Diouana es veu en l’obligació de realitzar totes les tasques domèstiques, reduïda així a la servitud sense cap dia de descans i privada del dret de veure els nens.
Mooladé
Any 2004 | Durada 119 min. | País Senegal | Direcció Ousmane Sembene | Subt. castellà
Sinopsi: Collé Ardo viu en un poble africà. Fa set anys no va permetre que la seva filla fos sotmesa a l’ablació, una pràctica que li sembla una barbàrie. Avui cuatre nenes fugen per escapar del ritual de la purificació i demanen a Collé que les protegeixi.
A partir d’aquest moment, s’enfronten dos valors: el respecte al dret d’asil (el moolaadé) i la tradició de l’ablació (la salindé)
l
Any 1973 | Durada 102 min. | País Angola | Direcció Sarah Maldoror | Subt. Anglès
Sinopsi: Domingos és membre d’un moviment d’alliberament africà, i és detingut per la policia secreta portuguesa després d’una sèrie de sagnants esdeveniments a Angola. Però ell no traeix als seus companys. La seva dona, que no sap què li ha passat, el busca desesperadament en els diferents centres de detenció.
j
f
També històries amb història, com la de Sarraounia, reina dels Aznas, està basada en la novel·la homònima de l’autor nigerià Abdoulaye Mamani, qui va col·laborar en la redacció del guió. Històricament, la Reina Sarraounia va ser una de les líders africanes que va resistir els avanços dels expansionistes francesos. Considerada la primera pel·lícula èpica del cinema africà, dirigida pel maurità Med Hondo, és un poema de resistència africana contra el colonialisme. La pel·lícula va guanyar el 1987 l’Étalond’Or de Yennenga del Festival Panafricà de Cinema i Televisió d’Ouagadougou, FESPACO.
Djibril Diop Mambéty, reconegut internacionalment per la seva tècnica cinematogràfica experimental, amb una posada en escena poc convencional allunyada de la narrativa occidental per parlar de les realitats africanes, va deixar entre la seva escassa filmografia obres com les dues que presentem en aquest cicle. La primera, la seva comèdia àcida Hyène és la seva segona i última pel·lícula, conceptualitzada com a continuació de Touki Bouki, i és una història de venjança i crítica al neocolonialisme i al consumisme africà. La segona, el seu migmetratge La Petite Vendeuse de Soleil on Mambéty, amb el seu interès per a mostrar situacions socials a l’Àfrica, ens acosta el relat d’una jove que lluita per fer-se un lloc en la venda ambulant de diaris i lluita contra la discriminació pel fet de ser dona.
Any 1986 | Durada 120 min. | País Mauritània | Direcció Med Hondo | Subt. Anglès
m
Sinopsi: En un poble d’Àfrica, un ancià confia la seva filla a un amic. El seu pare adoptiu li ensenya l’art de la guerra, les veritats de la vida, les maneres de comunicar amb els esperits. Ja dona, Sarraouina es torna la reina dels Aznas, però no busca dominar els altres pobles sinó que lluita per la independència i la pau.
h
Hyènes
Any 1992 | Durada 110 min. | País Senegal | Director Djibril Diop Mambéty | Subt. Anglès
f
Sinopsi Colobane, una petita ciutat adormida per la calor regnant al Senegal, s’assabenta del retorn de Linguère Ramatou, que ara és molt rica. Linguère arriba en tren, majestuosa i vestida de negre. La multitud es precipita cap a ella amb Draamaan, el seu ex amant, al capdavant. Linguère anuncia que donarà diners i una vida a la ciutat amb una condició: que Draamaana sigui condemnat a mort perquè el va trair.
La petite vendeuse de soleil
Any 1999 | Durada 45 min. | País Senegal | Direcció Djibril Diop Mambéty | Subt. castellà
m
Sinopsi. A Dakar, la venda ambulant de diaris semmpre ha estat una activitat dels nois, però un matí aquesta exclusivitat és posada en dubte per Sili, la petita que viu al carrer i es desplaça amb l’ajuda de crosses. Estén la mà al mateix lloc on els nois venene els diaris, però l’han agredida. La seva decisió és presa. A partir de demà vendrà diaris, com tothom.
m
La cineasta i etnòloga senegalesa Safi Faye, va ser la primera dona de l’Àfrica sudsahariana en realitzar una pel·lícula a l’Àfrica i és considerada una de les pioneres de cinema africà. Va realitzar nombrosos llargmetratges documentals, com Kaddu Beykat (1975,) que va ser el primer llargmetratge realitzat per una dona africana que es va distribuir comercialment. Mossane va ser el seu primer llargmetratge de ficció i va ser guardonada amb el premi Uncertain Regard al Festival de Cannes.
Madame Brouette va ser el primer film senegalès estrenat al nostre país. És obra del pintor, escriptor, músic i director multifacètic senegalès Moussa Sene Absa. La cinta es presenta com un gran retrat de les condicions difícils a les quals s’enfronta una dona que fuig d’un marit violent, una dona independent que lluita per aconseguir un futur millor per a ella i la seva filla.
Mossane
Any 1996 | Durada 105 min. | País Senegal | Direcció Safi Faye | Subt. castellà
Sinopsi: Mossane, una jove adolescent de 14 anys, és desitjada per tots els homes del seu poblat, però ella estima a Fara, un jove estudiant que no pot pagar el seu dot. Els pares de Mossane volen que es casi amb el benestant Diogaye, que pot pagar els deutes i mantenir la família.
,m
Madame Brouette
Any 2002 | Durada 106 min. | País Senegal | Direcció Moussa Sene Absa | Subt. castellà
Sinopsi: Mati, coneguda com Madame Brouette, és una dona orgullosa i independent, que tracta de tirar endavant la seva filla a Dakar i la seva amiga Ndaxté, que fuig d’un marit violent. Somia a muntar un petit restaurant i ja no vol saber res dels homes. Fins que es creua en el seu camí un seductor i corrupte policia local, Naago, i es torna a enamorar. Un matí l’home surt de la casa de Mati i es desploma mort a terra. Ella es converteix en la principal sospitosa, per ser examant seu.