Un projecte de Fotomovimiento

Del 5 de desembre al 4 de març de 2023

El canal de la Mànega és el braç que comunica l’oceà Atlàntic amb el mar del Nord i separa el nord-oest de França de l’illa de la Gran Bretanya. El maig de 1994 es va aconseguir d’unir aquests 560 km d’aigua amb l’Eurotúnel, que connectà les ciutats de Dover al Regne Unit i Calais a França.

Així doncs, aquest pas esdevé una infraestructura de transport internacional que durant tots aquests anys ha vist el pas de milers de viatgers i mercaderies. Però no tothom ho pot fer de la mateixa manera. Hi ha qui travessa el canal per passar uns dies de turisme a l’illa britànica o qui treballa en el transport de mercaderies, i també trobem milers de persones migrants que busquen creuar-lo per viure el somni britànic fugint del seu país. Algunes intenten creuar en barca, que són més cares i fins i tot més perilloses quan el mar està mogut; i d’altres, sobretot joves sense recursos, no tenen més remei que pujar a camions en marxa arriscant les seves vides.

El 2021 s’ha calculat que més de 28.000 persones han arribat a la costa britànica en petits bots, mentre que el nombre de viatges, sigui de turisme o de mercaderies, en tren, cotxe o camió ha augmentat fins a més d’un milió.

Fa trenta anys es va començar a firmar acords entre França i el Regne Unit per evitar aquesta mena de travesses, la qual cosa va convertir Calais en una ciutat fronterera plena de tanques, concertines i molta presència policial. El 2015 es va formar la coneguda “Jungla de Calais”, que va arribar a albergar 10.000 persones, entre elles 1.000 menors. Un any després es va buidar i des de llavors l’estratègia és augmentar la freqüència dels dispositius policials per impedir la formació de grans campaments. Actualment, els petits assentaments estan dispersos pels afores de Calais i Grande-Synthe.

ESPAI PLAFÓ

Són ells i elles, el Col·lectiu FOTOMOVIMIENTO, el qui al llarg de l’any omplin de contingut actual aquest petit, però visible espai que tenim ubicat a l’entrada del Centre.

Volem que aquest espai sigui un aparador que reflecteixi com respiren els carrers, la ciutat i la seva gent. Un lloc amb presència al Pati Llimona i que visibilitzi la incansable feina que fa aquest Col·lectiu resident al Pati Llimona.