Projecte sonoro-visual d’Igor Binsbergen

Fotografies d’Hugo Keizer i so d’Igor Binsbergen.

Del 9 de setembre al 16 d’octubre de 2021

L’exposició “Arai 3” s’origina a partir de la necessitat personal de documentar una situació concreta de precarietat en l’àmbit de l’habitatge, i que actualment moltes persones comparteixen en menor o major mesura a les grans urbs. Una situació generada bàsicament per la fatal combinació de tres factors: l’atracció que exerceixen aquestes sobre els individus, que volen o són forçats a viure en elles, la pulsió creixent dels propietaris de voler extreure la màxima rendibilitat de les seves propietats i, finalment, la permissivitat i indolència de les administracions nacionals, autonòmiques i locals en permetre la desregulació del mercat d’habitatges.

Formo part d’una comunitat de veïns que viu en una finca del carrer d’Arai, situada al barri Gòtic de la ciutat de Barcelona. Aquests veïns han patit ofensives constants contra la continuïtat de seguir vivint allà; la possibilitat de perdre les seves llars els ha arrabassat la tranquil·litat i estabilitat vital.

També la transformació de l’entorn en els centres històrics de les ciutats —gairebé incontrolable per als propis veïns que l’experimenten, i que no obstant en molt poques ocasions els beneficia quan no els expulsa directament— ha alterat de manera dràstica l’equilibri vivencial entre habitants, treballadors, usuaris i visitants.

Fa anys vaig començar a enregistrar els sons que esdevenien i sorgien a la finca, els sons dels inquilins a casa seva, dels espais comuns de l’antic edifici, dels patis, de la plaça, dels voltants… i els he anat recol·lectant “si per cas” arribava el moment que aquesta comunitat deixés d’existir en un futur pròxim.

El temps dóna aixopluc al so i, en certa manera, és el seu generador, el progenitor-propietari, perquè sense aquest el so no podria existir. Mentre el temps és una dimensió, una força imperiosa, inclement i buida, al so trobem la música, la paraula pronunciada, el crit, la rialla, el plor… la bellesa i la lletjor.

Convé saber que el so que escoltem o enregistrem en un moment determinat està compost de diferents fonts sonores situades a distàncies, i per això amb temporalitats diferents. Així doncs, en arribar el so a la nostra oïda, sempre ens remet a temps passats. De la mateixa manera que la força d’una bufada disminueix amb el pas del temps, però en teoria mai s’extingeix de tot; un so, un cop emès, perdura i es fa gran, com més antic més feble és. Estem envoltats de sons, veus i tons musicals, tots ells de multitud de passats diferents.

Per aquest projecte m’interessava especialment la juxtaposició que es produeix entre aquesta qualitat viatgera del so en el temps amb l’aparent atemporalitat de la fotografia, d’una imatge congelada en el temps, la instantaneïtat que defuig l’experiència de la durada i la successió. Li vaig demanar al meu amic i fotògraf, Hugo Keizer, si li interessava documentar la finca amb els seus habitants a través de la imatge, des d’aquesta aproximació, com ho vaig fer jo amb el so.

 

El resultat és aquesta exposició sonora i visual, que per a l’ocasió està acompanyada d’objectes personals expressament cedits per cadascun dels inquilins de la finca Arai 3.

Gràcies a tots els llogaters d’Arai 3 pel seu suport.

Igor Binsbergen

 

Nota: La Generalitat de Catalunya esdevingué propietària de la finca l’any 2010, a efectes d’una herència intestada. Durant aquest període molts dels contractes de lloguer de veïns han vençut i des de la Generalitat no els han volgut renovar, només han permès la prorrogació automàtica anual, en alguns casos inclús mensual; d’altra banda, no han fet cap manteniment del immoble. La Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica va reclamar la propietat de la finca el 2015; després d’un litigi que s’ha estès cinc anys, aquesta última ha estat reconeguda com a hereva legítima de l’edifici.

Esperem que els nous propietaris atorguin finalment nous contractes als inquilins i assumeixin les seves responsabilitats i deures, ja que els veïns ho han fet sempre tenint cura de les seves llars i pagant els seus lloguers.

Inauguració: 9 de setembre a les 18.30 h.

Sala Montserrat Roig