Projecte sonoro-visual d’Igor Binsbergen

Fotografies d’Hugo Keizer i so d’Igor Binsbergen.

Del 29 d’octubre al 30 de novembre de 2020

L’exposició “Arai 3” neix a partir de la necessitat personal de documentar una situació concreta de precarietat en l’àmbit de l’habitatge i que actualment moltes persones comparteixen en menor o major mesura en les grans urbs.

Una situació generada bàsicament per la fatal combinació de tres factors: l’atracció que exerceixen aquestes sobre els individus, que volen o són abocats a viure en elles, la incessant pulsió dels propietaris de voler extreure la màxima rendibilitat de les seves propietats i finalment la permissivitat i indolència de les administracions nacionals, autonòmiques i locals en permetre la desregulació el mercat d’habitatges.

Formo part d’una comunitat de veïns que viu en una finca del carrer d’Arai, situada al barri Gòtic de la ciutat de Barcelona. Aquest grup de veïns ha patit ofensives constants contra la continuïtat de seguir vivint allà; la possibilitat de perdre les seves llars els ha arrabassat la tranquil·litat i estabilitat vital.

També la transformació de l’entorn en els centres històrics de les ciutats -pràcticament incontrolable per als propis veïns que l’experimenten, que no obstant això en molt poques ocasions els beneficia quan no els expulsa directament- ha alterat de manera dràstica l’equilibri vivencial entre habitants, treballadors , usuaris i visitants.

Fa anys vaig començar a gravar els sons que esdevenen i sorgeixen a la finca, els sons dels inquilins a casa seva, dels espais de l’edifici antic, dels voltants, de la plaça … i els he anat recol·lectant “per si de cas” arribava el moment que aquesta comunitat deixés d’existir en un temps futur pròxim.

El temps dóna aixopluc a el so i, en certa manera, és el seu generador, el progenitor-amo, perquè sense aquest el so no podria existir. Mentre el temps és una dimensió, una força imperiosa, inclement i buida, al so trobem la música, la paraula pronunciada, el crit, la bellesa i la lletjor.

Convé saber que el so que escoltem o vam gravar en un moment determinat està compost de diferents fonts sonores situades a distàncies diverses i per això amb temporalitats diferents, i que, a l’arribar a la nostra oïda, sempre ens remet a un temps passat.

A l’igual que una bufada la força disminueix amb el pas el temps, però en teoria mai s’extingeix de tot, un so un cop emès perdura i es fa gran, com més antic més feble és. Estem envoltats de sons, veus i notes musicals, totes ells de multitud de passats diferents.

Per a aquest projecte m’interessava especialment la juxtaposició que es produeix entre aquesta qualitat viatgera del so en el temps amb l’aparent atemporalitat de la fotografia, la instantaneïtat d’una imatge congelada en el temps. Li vaig preguntar al meu amic el fotògraf Hugo Keizer si li interessava documentar la finca amb els seus habitants a través de la imatge, des d’aquesta aproximació, com ho vaig fer jo amb el so.

El resultat és aquesta exposició sonora i visual, que per a l’ocasió està acompanyada d’objectes personals expressament cedits per cadascun dels inquilins de la finca Arai 3.​

Inauguració: 29 d’octubre a les 19 h.

Sala Montserrat Roig