Projecte de Samuel Nacar
Caòtica Lazpa és una recerca de la superació del trauma. Es tracta d’una reflexió sobre de la capacitat de resiliència de l’ésser humà i de la constant superació dels problemes a causa d’una necessitat superior de supervivència.
El mar com a punt d’inici i final. El trauma primer de centenars de migrants que entren a Europa i s’enfronten a la mar, molts d’ells sense ni tan sols saber nedar o haver vist “rius tan grans a l’Afganistan”, i després amb el temps i el trauma superat, tornen a submergir-se en l’aigua a la recerca de la més bàsica de les sensacions, la felicitat.
Un projecte documental que va començar el 2015, sense saber molt bé quina era la importància de documentar-ho tot, i que acaba el 2019, entenent que la superació de l’ésser humà no té límits. Intentant trencar amb les imatges “tipus” de la migració i buscant, més enllà de la misèria, una perspectiva no mediatitzada del present.
Enfocant el mar com a nexe d’unió, com porta del darrere de les fronteres, com a espai llibertari impossible de controlar. I el mediterrani, no només com la frontera més mortífera del planeta, sinó com la major porta d’entrada cap als somnis. Somnis d’una migració, que encara que mai arribin a complir-se, són el motor i la determinació de milers de persones atrapades a les illes de l’Egeu, que esperen pacientment, que un dia siguin ells els que puguin complir-los.
El que, al cap i a la fi, es mostra en aquesta sèrie fotogràfica és una de les fites més disruptors dels últims anys d’Europa, és el dia a dia de les persones, sense deixar de banda, els records, els vents del nord o els que se’n van anar per culpa dels vaivens de la mar o de decisions preses en despatxos llunyans. Simplement això, el dia dia a Lesbos, en aquesta caòtica illa de l’Egeu, que fa més de tres mil anys van batejar com Lazpa, cedida als hitites pel déu de la tempesta.
Producció:
