projecte de Gema Polanco
A partir del 6 de setembre
Sala Ruïnes
El projecte Como Dios manda neix de la meva experiència personal, d’una cosa que he viscut i que veig constantment.
Sorgeix de la meva indignació al constatar que això tant silenciat i del que ningú en parla, segueix afectant-nos a diari.
Amb aquest projecte decideixo trencar amb el tabú i aportar llum a una situació on s’entrecreuen qüestions de classe, gènere i raça.
Com objecte d’estudi, parteixo de les relacions d’opressió i de poder que es produeixen entre dones dintre del mateix àmbit familiar de classe mitja-alta. Analitzo el paper de la dona com a reproductora, víctima i còmplice del sistema, i les tàctiques i eines emprades per aquest, no explorant només les formes agressives que tots coneixem, sinó les més subtils, i com aquestes et modelen a través de la tendresa, els consells, el cuidar o el xantatge emocional, amb expressions com “el què diran”, “és pel teu bé”, “fer-ho com Déu mana”, etc.
Tot això ho plasmo barrejant imatges d’arxiu i fotografies, acompanyades per un vídeo, per crear una sensació d’estancament, és a dir, d’aquells patrons que semblen inalterables amb el pas del temps.
Tant l’obra en sí com la investigació composen un gràfic de les relacions de poder subjacents en les situacions quotidianes.