De cara al hivern ja tenim programació i dates per a la segona edició del cicle Literatura en 24 fotogrames.
Presentem un cicle particularment agosarat, amb tres propostes diferents i ben sucoses: dues distòpies que, per bé o pitjor, ja han sigut assimilades en la civilització contemporània: Burgess i la manifesta pulsió de mort amb la violència de la Taronja Mecànica (ja realitzada); P.K. Dick i la seva raó instrumental a través de la fabricació d’animals elèctrics -androides- amb amb Blade Runner.; més una tercera de realista, del pare del mal anomenat realisme brut, Raymond Carver amb Short Cuts.
Guerra radioactiva que dona pas a un món fosc i emboirat. Phillip K Dick ens presenta tota una sèrie de problemes ètics davant l’amenaça d’una societat hipertecnologitzada, on els xais són elèctrics i es somien, on la humanitat emigra a altres planetes. La dualitat del cos i l’ànima, la possibilitat que una màquina produeixi una màquina, la possibilitat que aquesta tingui sentiments, la possibilitat que l’esperit de la consciència no sigui exclusiu i capitalitzat només per l’home. Ridley Scott ens presenta una adaptació excel·lent, que ja forma part de la nostra cultura contemporània, i de la que en desvetllarem més claus el proper 13 de desembre.
Com funciona el Literatura 24 fotogrames?
 A la primera part de la xerrada es contextualitzaran les obres a comparar: les tradicions literàries i fílmiques, tant de l’autor com director, per a poder situar-nos dins dels corrents de pensament.
Després es dedicarà una part a explicar l’obra literària, els trets rellevants del text, fragments d’interès literari, que s’intentaran resumir en quatre apunts per als assistents.
Seguidament es veurà si l’obra cinematogràfica es un transvàs literal o una adaptació: diferències i similituds per comparativa amb altres obres i gèneres. Es projectaran les escenes més destacades que compararem amb el text.
La darrera part de la xerrada es dedicarà a la intervenció per part dels assistents.
Xerrades realitzades:
Sexe i violència, Eros i Tànatos, vida i mort. Què en diria Stanley Kubrick si se li llancés en cara que les glorifica? Anthony Burgess sembla que no va voler sublimar-ne ni l’una ni l’altra, tot i que la teoria del behaviourisme -la persona es fa segons condicions socials o neix?- n’és ben palesa. Dels dos pols oposats, el segon, Tànatos, mare de les tres parques o Moires, Freud el va trobar més tard que el primer per tal de poder racionalitzar la seva doctrina. De l’oposició de totes dues forces, sorgides en l’enfrontament de contraris ben coneguts pel mite clàssic, en treu partit Kubrick per a la gran pantalla. Apolo i Dionís, raó i pulsió cega, coneixement o voluntat són cara i dors d’una mateixa moneda de la que en parlarem el proper 25 d’octubre.
 “Aquest matí un home sense braços ha trucat a la meva porta”, ens diu Carver a la primera línia d’un dels seus relats. Podríem deixar-ho aquí, no cal dir gaire més, és l’art de no dir gaire més, és l’art de Carver, un dels més grans contistes americans. Portar-lo al cinema és difícil. Altman s’hi atreví, no sabem si amb èxit, això ho deixarem per al proper dia 15 de novembre.