Un projecte de Bàrbara Balcells Matas
Del 10 de setembre al 31 d’octubre de 2026
Aquest projecte neix a partir de les paraules que l’àvia de l’artista va escriure sobre la casa on havia viscut durant més de seixanta anys, poc abans d’entrar en una residència. A través de visites a una residència de gent gran i de converses amb els seus residents, el treball reflexiona sobre la idea de llar, la memòria i el desarrelament. Les rutines quotidianes i espais compartits, com el bingo setmanal, esdevenen símbols d’un present marcat per la resignació, però també per la necessitat de comunitat i consol. El projecte explora com els espais que habitem continuen existint dins nostre, fins i tot quan ja no hi podem tornar.
—
«El nostre niu va deixar de ser-ho, però sempre estarà en el meu pensament. Amb aquestes paraules es referia la meva àvia a la que va ser casa seva durant més de seixanta anys. Les vam trobar dies després de la seva mort, a les poques pàgines que no va arrencar del seu diari. En elles, relatava la seva decisió d’anar a viure a una residència, on va passar els últims mesos de la seva vida. Una decisió que jo no vaig entendre i que vaig viure com un dol. I, tanmateix, “el niu va deixar de ser-ho”. Això va escriure la meva àvia i això ens va voler fer saber: els espais són fràgils, el temps els desfà.
En un intent de comprendre-ho, vaig començar a visitar una residència de gent gran a un carrer de casa meva. A poc a poc vaig anar establint vincles amb els residents i trobant-hi el meu lloc. Les rutines ordenen els dies: àpats, activitats i descans. Cada dimecres, el bingo reuneix bona part dels residents a la sala comuna. El cant dels números, repetit com un ritual, dicta el ritme d’un present marcat per la resignació i, al mateix temps, el reconforta en oferir un instant de joc compartit. La residència funciona com un espai de cura, però també d’aïllament, que redefineix la relació de les persones que l’habiten amb allò que han deixat enrere.
En les converses amb els residents al llarg de les meves visites, recollides en una publicació que complementa el projecte, la idea de llar apareix contínuament. Un lloc que, amb els anys, es torna imprecís, però que, com escrivia la meva àvia, sempre està en el pensament. Aquest treball vol explorar aquesta permanència intangible: com, malgrat el desarrelament i la pèrdua dels espais físics, el record de com els habitem ens acompanya i ens reconforta.»
Bàrbara Balcells Matas
Inauguració: 17 de setembre a les 19 h.
Sala Montserrat Roig
Projecte guanyador del Visionat SIGMA 2025
