Història del Pati Llimona: de Barcino a l’actualitat

La porta de mar i les termes portuàries: els nous elements
patrimonials per entendre Barcino

En la rehabilitació de la finca número 7 i 9 del carrer Regomir es va alliberar un important tram de muralla romana que incorpora una de les torres circulars que flanquejaven la porta d’entrada a la ciutat per la banda de mar i part d’un conjunt termal.

image002

En aquest espai patrimonial s’aborda sobre tot la muralla i la porta decumana oriental o porta de mar, la importància del comerç en època romana i la configuració de Barcino pel costat de mar. El visitant també tindrà l’ocasió de conèixer com es va transformar la muralla a l’època medieval, convertida en espais privats de residència. És el cas del Palau Marc, que es conserva i forma part de l’edifici del Pati Llimona.

Aquest entorn patrimonial ajudar a completar el discurs expositiu sobre la ciutat antiga que fa el MUHBA a les seves seus: el subsòl arqueològic de plaça del Rei, el Temple d’August, la Via Sepulcral de la plaça Vila de Madrid i les domus romanes dels carrers de Sant Honorat i Avinyó.

Barcino, una ciutat costanera

(Imatge: Planta de la ciutat romana als segles III-IV d. de C. Hipòtesi de Julia Beltrán de Heredia i dibuix d'Emili Revilla. © MUHBA)
(Imatge: Planta de la ciutat romana als segles III-IV d. de C. Hipòtesi de Julia Beltrán de Heredia i dibuix d’Emili Revilla. © MUHBA)

La colònia de Barcino va ser fundada per l’emperador August al voltant de l’any 10 a. de C. Era una ciutat petita, d’unes deu hectàrees tancades per una muralla. A l’encreuament dels dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus, hi havia el fòrum o plaça pública on s’aixecaven els edificis administratius i religiosos. Fora de la ciutat, al suburbium, s’ubicaven tallers de ceràmica i metal·lúrgia i també estructures d’hàbitat, com ara les villae i les domus suburbanes.

Al segle I d. de C., el mar estava més a prop de la ciutat, a tan sols uns cent cinquanta metres de la muralla. La colonia va tenir un port molt actiu des de la seva fundació, amb l’exportació a gran escala del vi laietà. Les troballes arqueològiques mostren que hi havia moviment de mercaderies procedents de tota la Mediterrània i que el comerç es va mantenir actiu als segles II, III, i sobretot al IV, època en que altres ciutats romanes ja estaven en plena decadència.

Les termes portuàries suburbanes

image006
Vista hipotètica de Barcino a inicis del segle II d. de C., amb la situació de línia de costa, la Porta de Mar i els dos conjunts termals suburbans. Dibuix de Francesc Riart. ©MUHBA

Fora de la muralla, als costats de la porta de mar, es van construir entre mitjan segle I i principis del segle II d. de C. dos conjunts termals portuaris de caràcter públic, per a homes i per a dones. El gran pòrtic que donava pas a aquest complex servia també per monumentalitzar aquesta entrada a Barcino, que era la més important de les quatre que tenia la ciutat.

El funcionament de les termes romanes es basava en un recorregut per una successió d’espais a diferents temperatures. A més també podia haver-hi sales de massatges i gimnasos. Del conjunt termal en el qual ens trobem només es conserven la piscina de la sala freda i les restes d’alguna estància, però en el seu origen tenia més de 1500 m2. En trobar-se properes al mar, és possible que alguna de les piscines d’aquestes termes fos d’aigua salada.

 

La muralla de Barcino: defensa i prestigi

Al segle III d. de C. es va reforçar el parament de la muralla d’una forma molt notable i va passar a tenir 76 torres. Aquesta tasca va requerir una forta inversió econòmica i denota el bon moment que es vivia llavors a la ciutat. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòlica i de prestigi per a la població. Era la imatge de la ciutat mateixa, al temps que definia l’espai urbà on vivien els seus habitants i on se situaven els principals edificis administratius.

Dibuix de la muralla tardoromana de Barcino. Dibuix de Marià Ribas de 1943
Dibuix de la muralla tardoromana de Barcino. Dibuix de Marià Ribas de 1943
Restitució de la porta decumana oriental o Porta de Mar de la muralla al segle I d. de C
1. Restitució de la porta decumana oriental o Porta de Mar de la muralla al segle I d. de C. Dibuix de Francesc Riart 2. Restitució de la porta decumana oriental o Porta de Mar de la muralla al segle IV d. de C. Dibuix de Francesc Riart

La Porta de Mar
La muralla tenia quatre portes, que disposaven d’un pas central per a l’entrada del trànsit rodat, els cavalls i les mercaderies, i dos passos laterals per als vianants. La porta de mar era l’accés per on entraven els mercaders i les mercaderies que arribaven de tota la Mediterrània. Estava flanquejada per torres circulars que reforçaven les seves defenses i la monumentalitzaven. Se’n conserva únicament una de les portes laterals de vianants.

La ciutat romana i el comerç marítim
Al costat de la porta de mar, on hi havia un cos de guàrdia, es van trobar més de cent monedes segurament perdudes durant els pagaments d’aquest tribut que es feien abans d’entrar a la ciutat, els portoria. S’han identificat, entre d’altres, monedes de les seques de Roma, Arelate (Arles) i Lugdunum (Lió), Siscia (Sisak, Croàcia), Nicomedia i Cyzicus (Izmit i Kapu Dagh, Turquia) i Treverorum (Trèveris, Alemanya).

El castellum marítim
El castellum marítim corresponia a una defensa que sobrepassava la línia de muralla, en direcció a la costa. La seva funció devia estar vinculada al port i al comerç marítim, en un punt de control de l’entrada de mercaderies a la ciutat. Es pensa que a l’interior del castellum hi havia algun edifici de caràcter oficial. La construcció del castellum marítim i de la nova muralla al segle III d. de C. va afectar les termes portuàries i només una part del conjunt termal va continuar en funcionament, però sensiblement modificat.

La muralla i la porta de mar a l’Edat Mitjana

La Porta Regumiro

creixement de la ciutat fora muralles als segles XII-XIII.
Planta que mostra el creixement de la ciutat fora muralles als segles XII-XIII. ©MUHBA

A partir del segle X comença a transformar-se la muralla. Les famílies nobles construeixen residencies que s’hi adossen directament i que incorporen les torres defensives. L’any 975, la Porta de Mar és esmentada en la documentació com a Porta Regumiro.

Al segle XI, les portes de la ciutat es van convertir en veritables castells urbans, que controlaven els vescomtes i el bisbe. El Castrum Regumirum –Castell de Regomir– es trobava sota dependència episcopal. Al segle XIII es va construir una nova muralla per encerclar la ciutat i la pèrdua de la funció defensiva de la muralla romana va propiciar el seu progressiu recobriment amb cases per dins i per fora.

 

 

La casa dels Marc

La casa dels Marc, restaurada, amb la muralla romana a sota.
La casa dels Marc, restaurada, amb la muralla romana a sota.

Al segle XIII, la família Marc, vinculada a la cúria reial, tenia la seva residència al costat del Castell de Regomir. La casa noble disposava de tres plantes, i en algunes cambres encara es conserva l’escut de la família. Al segle XIV el casal va ser venut a la família Gualba que en va ser la propietària fins al segle XVIII, quan per llegat testamentari va passar a la comunitat de preveres dels Sants Just i Pastor. El 1779 l’edifici va ser adquirit per Tomàs Llimona, mercader d’indianes, de qui procedeix el nom actual de l’emplaçament.

De l’enderroc a la recuperació de la muralla

La necessitat d’espai urbà en una ciutat que des del segle XVIII s’industrialitzava, va comportar que una part de la porta romana de Regumiro i de les estructures annexes s’enderroquessin al segle XIX, en bastir-s’hi noves edificacions.

La monumentalització del nucli antic
 
La voluntat monumentalitzadora del nucli històric durant el segle XX i XXI ha comportat canvis de signe totalment diferent, amb l’enderroc d’edificis, sobretot dels segles XVIII i XIX, per deixar visible novament la muralla romana. Cal esmentar també la pervivència, al costat de la porta Regumiro, d’una petita capella dedicada a Sant Cristòfol. Va ser ubicada a l’interior de la torre romana l’any 1503, refeta el 1568 i finalment completament reformada seguint les pautes del neogòtic l’any 1899.