El deteriorament de la xarxa social

B.B, dona 58 anys
“Abans, hi havia una vida al servei
del veïnat. Llavors, el barri ha
deixat de ser barri per esdevenir
una atracció turística
R.P, home 64 anys”

El carrer és tan hostil que ja no reconeixes ningú. S’ha trencat la relació entre el teixit veïnal i el teixit econòmic del barri.S’han perdut les relacions de proximitat

T.P, dona 67 anys

Això arriba a provocar que el veí tingui desafecció amb el barri, amb el carrer… Per això dic que la turistificació empobreix. Empobreix el barri, empobreix la relació. Ho empobreix tot

R.P, home 64 anys

Em fa una mica de tristesa perquè passes pel carrer i no coneixes a ningú, de cap botiga. Tot són robes, bars,restaurants… i a les escales, ja ni en parlem

R.B, dona 71 anys

Si no tens espais de relació amb els veïns no tens l’oportunitat de generar teixit social. No pots estar amb els teus amics i gaudir de la teva ciutat, del teu espai veïnal. I les terrasses, per exemple, són excloents

M. N, dona 43 anys

Quan hi ha veïns saps que, en
un moment donat, està l’un,
està l’altre…. Això s’ha acabat. El
concepte de família en aquest
barri Gòtic, s’ha acabat. Que
pensin en la paraula veïnat. En
veïnat i família. Perquè aleshores
els infants que vindran diran:
“Anem a veure el parc temàtic”.
Els meus néts diran: “Allà on vivia
la iaia

M.C, dona 64 anys

Si em passa alguna cosa,qui es preocuparà per mi…Saber que hi ha algú, alguna persona de les de tota la vida…És la sensació de solitud i desemparament… Sola! Sola,Sola!. A mi se’m passa alguna cosa no puc comptar amb el veí perquè no el conec

A.G, dona 72 anys

Apareixen comerços i terrasses
excloents que no estan gens
connectats amb les necessitats veïnals…
Jo ho entenc com un tema de salut social, vinculada amb el teixit comercial, molt a prop de la cura entre veïnes i veïns

M.N, dona 43 anys

No hi ha barri sense veïns i veïnes. El veïnat és un valor afegit per un territori

T.P, dona 67 anys

Abans amb la veïna del segon,baixava, quan estava sola i fèiem una pizza i tal. Ara això s’ha perdut

T.V, dona 64 anys

 

Aquesta categoria descriu l’extinció de les xarxes veïnals al barri i, en conseqüència, la pèrdua de les relacions i la familiaritat entre veïnes i veïns afectant, així, a la seva convivència.
Fonamentalment, s’identifiquen dos factors com a principals determinants:

  • La privatització de l’espai públic amb la pèrdua de la vida als carrers i a les places per a la socialització entre veïnes i veïns.
  • El tancament dels comerços tradicionals que donaven suport i confiança a les veïnes i veïns del Gòtic i la seva substitució per nous comerços destinats, quasi en exclusiva, al turisme.

La xarxa veïnal es desteixeix i, per tant, la proximitat i el suport mutu entre veïns i veïnes també es va esvaint.

En relació a l’impacte sobre la salut i la qualitat de vida, les persones participants assenyalen que aquest deteriorament de la xarxa social els provoca un augment de la solitud i major aïllament social. També descriuen la inseguretat i la desconfiança que senten davant la nova població del barri, així com el sentiment de tristor per la pèrdua de veïnat.

S’identifica la pèrdua de la proximitat, de la quotidianitat… la pèrdua, de fet, d’allò que és una comunitat. Un sentiment que les mateixes persones participants del projecte descriuen com a “trencat/da”.