Sala Ruïnes
Un projecte de GTW PHOTO. Jordi Vila i Llop
Del 31 de gener al 28 de febrer

Inauguració 31 de gener a les 19h

El cos està enverinat, cal que resti ben assegut”, diu la cançó “The wait” de Killing Joke.
L’espera dels resultats d’una anàlisi clínica pot ser tan avorrida com inquietant. Quinze dies a l’hospital. Al quiròfan, a l’UCI, a planta… Un torment d’incertesa i ansietat doblement feixuc per al cos i la ment del malalt.
El fotògraf també espera, acompanyant al pacient. Què pot fer? Mirar, el que fa sempre. A través del visor disecciona l’ambient, els objectes i aparells, els personatges i les accions… A l’escenografia clínica els protocols, les rutines i els punts d’inflexió fan avençar una dramatúrgia sense públic.
El fotògraf no ha vingut a treballar. Ni a investigar. Però és allà i s’hi estarà quinze dies, així que… Fa servir un telèfon intel·ligent, el que porta al damunt. Suficient per entretenir-se. La quietud i el silenci semblen desprendre’s de les imatges. Però sabem que hi ha una remor constant, un zumzeig de maquinària, de passes, suspirs i converses de vegades tècniques, de vegades intranscendents.
El fotògraf ha estat passant l’estona. Les imatges, però, han capturat bocins d’una certa bellesa que, de tan avorrida, esdevé inquietant. Finalment, la pacient explora el passadís. Bon senyal. L’espera… s’ha acabat?

GTW PHOTO és el nom professional de Jordi Vila i Llop.
Nascut el 1965, des dels anys 80 ha estat baterista de rock i ha treballat en la producció
videogràfica. Va estudiar Imatge i So durant l’era analògica i va aprendre a ser digital “en directe”.
L’exposició “The wait” se surt de la línea de treball habitual d’aquest creador.
Defensor a ultrança del blanc i negre, de la captura del moviment i de les imatges inquietants que s’amaguen dins la realitat, la major part de la seva producció fotogràfica sol estar revelada digitalment amb molta cura i dedicació, i no precisament per obtenir resultats evidents. Sovint tracta la captura amb una intenció pictòrica que l’apropa a l’impressionisme. Potser la mirada s’ha deixat atrapar per l’emoció del moment, però la imatge que en resultarà és ben lluny de la instantània. L’ús de les eines digitals l’ha transformat en quelcom dens, detallat, de textures gairebé invisibles que denoten la voluntat de crear alguna cosa que no existia abans.