La normalització dels discursos feixistes a les nostres societats

SomAtents i el Grup Barnils organitzen dimecres 10 d’octubre a les 18.30 una jornada dedicada a analitzar el moment actual de la ultra-dreta a Espanya i al món occidental amb el fotoperiodista Jordi Borràs, el director del CIDOB, Pol Morillas, l’expert en extrema-dreta Miquel Ramos i la politòloga Helena Castellà.

Barcelona, 20 de setembre 2018.- La victòria de Donald Trump va semblar una excentricitat impossible fins que es va produir però, un cop consumada va fer de catalitzador d’un moviment que a l’Europa de l’est o a la veïna França ja estava més que consolidat. Els discursos populistes de dretes, nativistes, obertament racistes i reaccionaris s’estan fent un lloc al discurs polític, s’estan normalitzant i cada dia que passa ens són menys aliens. I no només s’està introduint en el discurs dels partits explícitament d’extrema dreta. Els valors forts, el nacionalisme tancat i excloent, la lluita contra suposades onades migratòries nocives per la identitat nacional o la islamofòbia són segells d’aquest discurs que han abraçat des del president d’Hongria, Viktor Orban, fins a partits polítics com la Lega a Itàlia o Alternativa per Alemanya, passant pel que fa a immigració per la pròpia Comissió Europea.

A Catalunya i a Espanya, hem sentit a dir que “el procés polític que viu Catalunya ha despertat el feixisme”. Aquesta afirmació té més contingut del que aparentment ens permet fer la broma fàcil. Ens dóna a entendre que el feixisme sempre hi ha sigut, que només dormia, que els valors als que donen veu desacomplexadament Trump, Le Pen, Orban o VOX segueixen sent importants per una part de la població que no és residual. I que aquesta part de la població està enfadada i està disposada a votar-los. Per això creiem necessari parlar-ne, revelar tantes vegades com calgui les claus i les bases des d’on creix i s’expandeix aquest sentiment que acaba convertint-se en política excloent i agressiva.

Perquè només identificant constantment el feixisme podem estar alerta quan el sentim, el veiem o el reconeixem; ja sigui a la tele, a l’ascensor o al bar on fem el menú. I per parlar-ne hem buscat els principals experts a Catalunya que respondran tots els interrogants sobre una xacra que creix i es consolida en el discurs públic.