Sala Montserrat Roig
Un projecte de BADEM – Barcelona Double Exposure Movement
Del 31 de gener al 28 de febrer
Inauguració 31 de gener a les 19h
Visites guiades: 7 i 21 de febrer a les 19h
tallers gratuïts de doble exposició:
14 i 28 de febrer a les 19h (Cal dur càmera reflex analògica)
BADEM: Barcelona Double Exposure Movement
Del verb badar: Abstreure’s, encantar-se mirant alguna cosa. Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa.
BADEM està format per un grup de joves artistes visuals que documenten i reflexionen col·lectivament des de l’experimentació fotogràfica sobre les transformacions humanes i urbanes que s’estan produint a les nostres ciutats. De vegades, cal aturar el món per veure on som i què hi ha al nostre voltant. En aquest sentit, la fotografia analògica ens permet retenir instants que, amb la doble exposició, ajuntem amb d’altres per produir una imatge complexa i estranya que ens obliga a aturar-nos i a tornar a mirar. A partir d’aquests instants atrapats per l’atzar creem una ficció visual real que ens exigeix re-mirar-nos amb lupa: qui som, on vivim, què ens està passant i per què.
L’pexosició habitants i paisatges del barri gòtic és producte d’un any de reflexió i treball col·lectiu sobre la realitat del barri gòtic de Barcelona al voltant d’uns eixos centrals: els veïns (antics, nous i desapareguts) i els que transiten els seus carrers, les botigues de tota la vida i les noves que omplen de llum les nits, la tradició i la modernitat a l’arquitectura i les diferents visions segons l’hora del dia. A més, hem incorporat una reflexió sobre la fotografia analògica i la doble exposició per parlar de la materialitat del film, de les diferents formes de revelat i dels negatius com a eines de treball.
Pel que fa a la tècnica fotogràfica, hem treballat a partir de dos tipus de doble exposició: aquella que es fa amb una mateixa càmera (dos fotògrafs treballant junts) i l’intercanvi de carrets. Per aquesta raó, a cada fotografia tenim dos autors i la doble exposició es crea sense saber què ha fotografiat l’altre, la qual cosa li atorga al resultat un punt d’atzar poètic, creant una ficció visual, una nova mirada sobre una realitat que hem vist mil vegades. Finalment, per a aquesta exposició únicament s’han fet servir carrets analògics a color sense filtres ni retocs de cap mena, permetent-nos només de re-enquadrar les fotografies per a potenciar el seu valor estètic.