AQUEST ARTICLE TÉ MÉS DE 5 mesos D'ANTIGUITAT

Fotografies de Rubén Guillem

De l’1 al 26 de juny

“Durant les 5 setmanes que vaig estar a l’Afganistan rodant el documental “Los ojos de Ariana” com a productor, vaig aprofitar per fer aquest reportatge. El més destacable per a mi va ser veure la gent del carrer vivint la seva quotidianitat en un país devastat per 30 anys de guerra. Es diu molt aviat, però el cert és que en un país amb la mitjana de vida de 45 anys, la majoria de la població només coneix la guerra.
Quan es van fer aquestes fotos, al febrer de 2006, a Kabul es respirava una calma tensa, molt diferent a la situació actual en què el conflicte s’ha intensificat i ni tan sols a Kabul s’està segur.
He volgut retratar una “normalitat” que mai veiem en els informatius, el dia a dia de la gent comuna que viu en aquesta situació. Sens dubte es veuen vestigis de la destrucció i desolació en que va viure el país en les últimes dècades, perquè és inevitable, però no hi ha armes. Gent que es dedica al cinema, a la poesia, al teatre, a cuinar en els mercats, a fer el pa cada dia, a cuidar els seus cavalls, en fi, a coses normals. Gent que vol un altre país, en pau, sense ingerències, viable; un Afganistan possible.”

Inauguració: 1 de juny, a les 19.30 h.

Col·labora

AQUEST ARTICLE TÉ MÉS DE 5 mesos D'ANTIGUITAT