AQUEST ARTICLE TÉ MÉS DE 3 setmanes D'ANTIGUITAT

Del 3 al 28 de maig

Des de finals dels anys setanta, cada 8 de març és 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. El moviment feminista ha anat avançant en la defensa de la igualtat de gènere. L’any 2017, les feministes argentines van sembrar la llavor d’una vaga global de dones, però a l’Estat espanyol, sense el suport dels sindicats majoritaris, només es va poder fer un assaig general.

Enguany, finalment amb el suport de CGTCNTIACIntersindical-CSCCOS i alguns partits polítics, el 8-M va donar visibilitat a la causa de les persones que s’identifiquen com a dones en forma de Vaga Feminista. Una aturada a nivell laboral i, sobretot, de cures que es calcula va mobilitzar 600.000 persones a Barcelona i més de cinc milions arreu de l’Estat espanyol.

Però això ni comença ni acaba el dia 8. Des de molt abans, l’agenda de centenars de dones arreu ha estat plena de reunions, convocatòries i accions. Allò que s’ha fet en dies, setmanes i mesos –preparatius, assemblees i discussions– és alhora una mena de metàfora de les tasques invisibles, d’allò que no es veu.

Des de finals dels anys setanta, cada 8 de març és 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. El moviment feminista ha anat avançant en la defensa de la igualtat de gènere. L’any 2017, les feministes argentines van sembrar la llavor d’una vaga global de dones, però a l’Estat espanyol, sense el suport dels sindicats majoritaris, només es va poder fer un assaig general.

Enguany, finalment amb el suport de CGT, CNT, IAC, Intersindical-CSC, COS i alguns partits polítics, el 8-M va donar visibilitat a la causa de les persones que s’identifiquen com a dones en forma de Vaga Feminista. Una aturada a nivell laboral i, sobretot, de cures que es calcula va mobilitzar 600.000 persones a Barcelona i més de cinc milions arreu de l’Estat espanyol.

Però això ni comença ni acaba el dia 8. Des de molt abans, l’agenda de centenars de dones arreu ha estat plena de reunions, convocatòries i accions. Allò que s’ha fet en dies, setmanes i mesos –preparatius, assemblees i discussions– és alhora una mena de metàfora de les tasques invisibles, d’allò que no es veu.

Col·lectiu de Periodisme SomAtents
Fotògrafes: Clàudia Frontino, Estefania Bedmar i Helena Roura.

Espai Altell

Aquesta exposició forma part del Enfocats 2018, festival de fotografia del Pati Llimona

AQUEST ARTICLE TÉ MÉS DE 3 setmanes D'ANTIGUITAT