Per quart any consecutiu MOZAIKA presenta el festival del llibre jueu, Séfer.

El festival tindrà lloc del 19 a 21 de setembre en quatre seus diferents: el 19 al Call de Girona, el 20 a la Facultat de Filologia de la UB, el 21 al centre cívic Pati Llimona i el 22 a Casa Adret.

Mozaika és una associació que neix amb la intenció de popularitzar la cultura jueva, acostar-la al gran públic, fer-la accessible. Entre els seus múltiples projectes és el Séfer Barcelona: Festival del Llibre Jueu i aquest any també tindrà lloc el Séfer Girona.

Séfer és un festival gratuït que es presenta en forma de taules rodones sobre literatura, història i filosofia jueva. Escriptors, editors, professors, filòsofs, traductors i historiadors es troben durant tres dies al voltant de creacions de temàtica jueva. Séfer no només pretén servir de plataforma a l’edició del llibre jueu en totes les seves variants (narrativa, poesia, assaig, filosofia, judaisme), sinó que alhora mira de donar a conèixer autors jueus més enllà de l’obra que han creat, mitjançant debats i diàlegs oberts al públic. També intenta promoure
la reflexió sobre la traducció de les llengües jueves (fonamentalment l’hebreu i l’ídix), però sobretot mira de trencar els prejudicis que històricament han anat apareixent al voltant del jueu i de la seva manera de viure.

Al Pati Llimona, el dissabte 21, el festival oferirà taules rodones al llarg de tot el dia. Aquí va el programa complet de la jornada:

10:30h: El Cohèlet i Ernest Hemingway, els escrits de dos optimistes realistes

La reflexió sapiencial de l’Israel Antic va deixar una petja profunda en les literatures occidentals, especialment els llibres de Job i Cohèlet (Eclesiastès), i potser menys el llibre de Proverbis. El Cohèlet, que és una reflexió filosòfico-existencial, és també una biografia, i podria haver donat peu a recreacions, com a mínim líriques, a la literatura occidental.
Però això no va passar fins al segle XX, especialment amb les obres d’un altre escriptor que va reflexionar sobre la vida i les seves vanitats, com va ser Ernest Hemingway.
Presenta: Adelina Millet (Directora de l’Institut del Pròxim Orient Antic i Professora de Filologia Semítica). Modera Victor Sorenssen (equip de Séfer Barcelona-Mozaika).

11:30h: Voces caídas del cielo. Historia del exilio judío en Barcelona (1881-1954)

Diàleg entre Manu Valentín (Mozaika), historiador especialista en la presència jueva a Espanya durant el segle XX, autor del llibre Voces caídas del cielo. Historia del exilio judío en Barcelona (1881-1954) (Comanegra 2019) i Berty Tovias Wertheimer, dramaturg i descendent de jueus exiliats establerts a Barcelona. Dialogaran sobre aquest exili i intentaran desembolicar la història d’aquells exiliats jueus que van lluitar per establir-se a la ciutat comtal (1914-1945).

12:30h: Pausa i cafè

13h: A la recerca de les arrels

Diana Talarewitz (Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i escriptora) i Josep Calvet (Doctor en història i investigador membre del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida) conversaran sobre el llibre La última judía (Almarante, 2015) de Talarewitz, i evocaran el retorn, cinc segles més tard, d’una família sefardita fins que arriba a la Barcelona que, temps després, esdevindria la ciutat refugi per a milers de jueus que escapaven del nazisme.

14h: Pausa

16:15h: La Cosa i les arrels jueves del món dels superherois
Molts dels superherois que han omplert les sales de cinema en la darrera dècada van ser creats per autors de còmic jueus a la segona meitat del segle XX, com Stan Lee, Jack Kirby o Chris Claremont.
El director editorial de còmics de Panini Espanya, Alejandro Martínez Viturtia, i el periodista Manu González conversaran amb David Aliaga (Mozaika) sobre l’empremta jueva en el còmic de superherois.

17:15h: Pausa i cafè

17:30h: Els llenguatges de la identitat, la subversió com a creació
Julieta Piastro, Professora de Pensament Contemporani i Interculturalitat a la Universitat Ramon Llull, signa aquest llibre (Herder, 2019) que dona títol a la sessió, sobre el qual conversarà amb Anna Pagès Santacana, filòsofa, escriptora i investigadora en teoria de l’educació.
Un diàleg que ens convida a qüestionar l’ordre dels discursos imperants com a mitjà per crear alternatives més enllà de la vida dissenyada i fabricada per la globalització econòmica i el capitalisme.

18:30h: La lliçó d’alemany, de Siegfried Lenz
Maria Bohigas, editora (Club Editor), parlarà d´aquesta obra mestra de la literatura alemanya posterior al nazisme. El pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar.
El seu amic d’infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l’encarregat de fer-la complir. Es tracta de la primera obra de Lenz traduïda al català.
Modera: Joan Ferrarons.