A partir de les 19h de dimecres 14 de novembre una nova projecció per el cicle de cinema independent llatinoamericà.

Aquest, vol ser un espai d’exhibició de pel·lícules no-comercials, que aporten una mirada crítica respecte el context que les envolta.

Ultimas conversas l’últim treball (2015) del brasiler Eduardo Coutinho mostra una sèrie de converses entre el director i adolescents que estan en els seus últims anys d’escola secundària.
Eduardo Coutinho va ser un dels més famosos documentalistes brasilers i en la segona pel·lícula, va entrevistar a estudiants d’últim any de les escoles públiques de Rio de Janeiro, tractant d’esbrinar el que passa al cap d’aquestes persones, a punt d’entrar en l’edat adulta.
Poques vegades es pot veure una pel·lícula que tracta de tantes matèries diferents de forma natural. Les converses recents parlen de racisme, quotes, homosexualitat, prostitució, (molts) pares absents, abús sexual, intimidació i religió, sense sonar didàctic o artificial. Aquests temes són allà perquè són part de la vida, perquè apareixen en les converses realitzades per Coutinho. No hi ha cap intent de fer conferències sobre ells i arribar a conclusions, només per adonar-se de com impregnen la vida dels estudiants entrevistats.
Si hi ha alguna cosa que destrueix aquesta pel·lícula és el mite que els adolescents són iguals. Fins i tot si només tenim accés a les entrevistes d’uns deu estudiants, podem veure a la gent allà completament diferent, amb pensaments a vegades fins i tot oposats.
Un dels grans mèrits de la pel·lícula, per cert, són els joves que van ser triats per estar davant de les càmeres. Són estudiants de l’escola pública, principalment noies, majoritàriament negres. Amb quina freqüència aquestes persones tenen l’oportunitat de contar les seves històries, somnis i afliccions a la pantalla? Per descomptat, hi ha la mediació del director, molt allunyada d’aquest univers, i el seu equip, però, tot i això, és un fet estrany al cinema.

El cicle sorgeix com una iniciativa del Colectivo de Estudios Lationamericanos (CELAB), que pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona. El CCIL vol ser un espai d’exhibició de pel·lícules no-comercials, que aporten una mirada crítica respecte el context que les envolta. Així doncs, amb un ampli espectre entre la ficció i el documental, els films que es projectaran en el CCIL abordaran temàtiques diverses posant especial atenció en l’òptica particular de cada realitzador. Llatinoamèrica té un gran recorregut històric com a camp audiovisual i el CCIL pretén ampliar aquest recorregut fora del seu context de producció.